El Montsia

LA SERRA DEL MONTSIÀ

ARGELAGA

MARGALLÓ

ROMER

COSCOLL

 

El caràcter mediterrani és preponderant a la totalitat de l’Espai i es pot considerar inclòs en dos dominis de vegetació: la màquia litoral de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum), al peu de tot el massís, i l’alzinar litoral amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), a la resta de la muntanya fins a les parts culminals.

 

Les màquies litorals apareixen fragmentàriament en el paisatge actual, amb una variant rica en llentiscle i plantes de l’alzinar (subass. pistacietosum) àmpliament difoses; i una altra més rica en plantes meridionals (subass. asparagetosum stipularis), localitzada estrictament als costers litorals.

 

La vegetació arbòria del domini de l’alzinar és pràcticament inexistent al Montsià i és substituïda per comunitats secundàries o permanents àmpliament difoses a l'Espai: brolles calcícoles (Anthyllido- Cistetum clusil i Erico-Thymelaeetum tinctoriae), garrigues (Quercetum cocciferae), pradells secs (Phlomido-Brachypodietum retusi.), comunitats de crespinells i falgueres (Anomodonto-Polypo-dietum cambrici), etc.

 

El margalló (Chamaerops humilis) és força abundant en aquesta serra.

 

El paisatge actual és, doncs, presidit per les formacions arbustives i herbàcies que caracteritzen un paisatge ric i singular d’acusada meridionalitat.

 

...

 

Copyright © All Rights Reserved